dimarts, 23 d’agost del 2016

La mujer que arañaba las paredes, del Jussi Adler-Olsen



La mujer que arañaba las paredes és un llibre del Jussi Adler-Olsen. L'edició que tinc és del Círculo de Lectores sota llicència de Maeva. Quan el vaig comprar, fa uns tres anys, em va costar 14 €. Ara es poden trobar edicions més econòmiques per 9,50 € o digital per 3,79 €.

El comissari Carl Morck torna al seu lloc a la policia danesa dos mesos després d'haver estat ferit mentre intentava resoldre un crim. És una persona que molesta els seus companys i superiors. Els polítics decideixen crear un nou departament de policia, el Departament Q, que s'haurà d'ocupar de resoldre casos oberts que encara no s'han resolt. En Morck es destinat a aquest nou departament, que té un gran pressupost, però que ningú sembla disposat a donar-li diners per treballar. Un amic seu li parla sobre el pressupost i puja a veure al seu cap per demanar algunes coses per posar-se a treballar (si no les aconsegueix, anirà a explicar-ho als mitjans). Així, pot acondicionar una mica el soterrani on està, amb alguns ordinadors, una pantalla plana de TV, una mica de mobiliari i un estrany ajudant. Baixen uns 50 informes de casos no solucionats, tria un (la desaparició, suïcidi o crim d'una jove política cinc anys enrere) i es posen a investigar...

M'ha sorprès molt agradablement aquest llibre, que em mirava des d'un prestatge de l'estudi des de feia més de tres anys. El protagonista és un personatge genial, amb traumes, que de vegades frega els límits de la llei, molt irònic, amb una família particular. L'ajudant, un pou de sorpreses. La trama està ben construïda i la novel·la està ben escrita. Ja he adquirit, en format Kindle, la continuació, Los chicos que cayeron en la trampa