OCTUBRE DEL 17

Perdoneu el manifest, però avui necessito vomitar una mica. Demà o demà passat seguim amb llibres o cinema...

Sóc català perquè vaig néixer a Barcelona fa 52 anys. Sóc espanyol perquè ho diuen el meu DNI i el meu passaport. Per cert, els tinc caducats des de fa uns dies, estic esperant uns certificats d'empadronament, i cada vegada tinc menys ganes de renovar-los.

No sóc gaire independentista, tot i que en ocasions, visceralment, tinc ganes de marxar d'Espanya. Cada vegada en més ocasions, durant més temps i amb més força.

No, no he votat mai a CiU, PDeCat, JxS i qualsevol altre partit que hagi tingut relació amb Pujol o Mas. Evidentment, tampoc he votat al PP ni a Cs. Mai.

En canvi ells si voten per ajudar-se. El PDeCat ha votat darrerament per ajudar a la majoria simple del PP en el Parlamento Español.

No, no vaig votar el passat 1-O. Penso que les coses haurien d'haver anat d'una altra manera. El Presidente Rajoy s'ha enrocat en el NO. El President Puigdemont s'ha enrocat en el es farà SI o SI.

La població catalana està prenent partit. Diria que hi ha un bloc independentista nombrós, un bloc espanyolista minoritari i un bloc que està al mig o al voltant que té motius molt diversos per veure les coses d'una altra manera.

Els nostres polítics ens van cridar a les urnes. El govern espanyol va enviar les tropes. L'1 d'octubre molta gent volia participar d'una festa democràtica. Uns quants volien impedir-la. I el que va començar amb el festival dels somriures va seguir amb la brutal repressió policial. Al voltant de 800 ferits per les càrregues de la policia nacional i la guardia civil (en minúscules perquè no es mereixen una altra cosa). Culpables? Molts. Polítics, jutges, comandaments policials i els que donen els cops.

Moments després, al dia següent, encara avui 3 d'octubre, hi ha qui nega els fets, qui diu que estan manipulats, que la policia i la guardia civil van actuar impecablement, amb proporcionalitat, de forma proporcionada. ÉS MENTIDA.

La brutalitat de les càrregues ha commocionat la premsa de mig món. Però a alguns mitjans, es menteix, es nega la veritat. Com diu José Luis Muñoz al seu bloc, "La verdad es siempre la primera víctima de la guerra. La mentira se expande como una lacra." I és que els polítics ens estan portant a la guerra. Uns portant forces d'ocupació i uns altres dient que faran SI o SI el que sigui convenient. Quin serà el proper pas? Algun mort als carrers? Els tancs a la Diagonal?

La comunitat internacional no ens està recolzant. Cap estat vol veure com s'independitza una part del seu territori, sobretot si és de les més riques. Per això ràpidament Rajoy ha rebut missatges de França i Alemanya, entre d'altres.

El meu estat és TRIST, PREOCUPAT, EMPRENYAT, CABREJAT.

I no em sento representat pels polítics.

RAJOY menteix.
MILLO i SORAYA. Cinisme increïble.

SÁNCHEZ es mostra tebi.

RIVERA vol més duresa. Més encara?

PUIGDEMONT està agafant un to messiànic molt perillós (no de Messi, sinó de Messies).

I d'altres que ara només pensen en el seu discurs i no es mouen ni una coma del que pensen. Si volem PAU, independents o no, cal NEGOCIAR. I això significa cedir, tothom cedeix en una negociació. No ha de ser una rendició, no ha de ser aniquilar un poble. Ha de ser trobar un punt on ningú guanya, ningú perd. La independència crec que s'aconseguirà en algun moment, però voler córrer tant ens pot portar per un camí perillós.

Què es pot fer? Per començar, deixar sol al PP, encara que crec que Rivera i Arrimadas no estan per això. Moció de censura i fer-lo fora. Nou president i a negociar. I Sr Puigdemont, el mateix, si no és capaç de negociar, pas al costat i potser amb un nou president, es podrà.

Per cert, a molta gent els van partir la cara i van rebre molts cops defensant escoles on havien d'anar a votar polítics que havien convocat el referèndum. M'hauria agradat veure'ls amb el poble del que tant presumeixen, un poble que val molt més que aquests polítics.

I per acabar, després de tot aquest rotllo, NO SÓC EQUIDISTANT, però no vull que se'm compti ni en un lloc ni en un altre. Crec que estic al meu. Defenso la democràcia, rebutjo totalment la violència, espero que la cosa no vagi a pitjor i avui estic de VAGA (per les càrregues brutals de policia i guardia civil del dia 1 d'octubre) o d'ATURADA com es diu ara...

PS: Com sempre, amb respecte tot es pot discutir. Insults i intoleràncies millor que no. Si no t'agrada el que llegeixes ets lliure de deixar de llegir, marxar, eliminar-me con amic,... El nombre d'"amics" en facebook està baixant a poc a poc. Als meus espais publico el que vull i sempre ho intento fer amb respecte...