diumenge, 22 d’octubre de 2017

Total Khéops, del Jean-Claude Izzo



FITXA DEL LLIBRE
TÍTOL
AUTOR
EDITORIAL
ANY EDICIÓ
Reimpressió, 2015
DATA COMPRA
Agost, 2017
FORMAT
Paper
PREU
7,60 €
GÈNERE
Negre
PÀGINES
250
ISBN
978-84-460-3630-2

Total Khéops és el primer llibre de la trilogia marsellesa del Jean-Claude Izzo. El Fabio Montale, un bon policia, desenganyat i apartat dels casos importants, es veu al mig d'una trama on hi ha màfia, xenofòbia, immigració, somnis no realitzats, corrupció, extrema dreta i una història d'amistat i amors diversos.

Un gran llibre, amb un estil directe, sense gaire floritures, on els diàlegs són part de l'acció, i d'acció n'hi ha molta. El personatge és molt potent. I, de fons, la gran protagonista, Marsella. He estat dues vegades en aquesta ciutat i alguns dels llocs dels que parla la novel·la em sonaven força, des dels barris marginals fins el centre històric, molt deixat. Ja feia temps que el tenia entre els pendents i els recomanats (oi, Marc?). Ara toca seguir amb el següent llibre, Chourmo.

També en parlen a:



dilluns, 16 d’octubre de 2017

Sang freda, del Biel Cussó



FITXA DEL LLIBRE
TÍTOL
AUTOR
EDITORIAL
ANY EDICIÓ
Setembre 2017
DATA COMPRA
Setembre 2017
FORMAT
Paper
PREU
16 €
GÈNERE
Negre
PÀGINES
177
ISBN
9-788417-077747

Tres personatges molt diferents i en principi no relacionats. Un policia de qui riu tothom, un empresari d'èxit i un assassí a sou que es vol retirar són els protagonistes d'aquesta novel·la. Tots tres tenen passats foscos i estan relacionats d'alguna manera. A poc a poc, les tres històries aniran convergint en una.

M'ha agradat la novel·la. Té un ritme molt àgil, amb diàlegs breus i poca descripció, amb un estil molt directe. T'ho passes bé llegint-la. Va guanyar el IV Premi Memorial Agustí Vehí al Festival Tiana Negra.

També en parlen a:

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Una del Oeste, del José Javier Abasolo



FITXA DEL LLIBRE
TÍTOL
AUTOR
EDITORIAL
ANY EDICIÓ
Abril 2014
DATA COMPRA
Juny 2017
FORMAT
Paper
PREU
19 €
GÈNERE
Negre
PÀGINES
380
ISBN
978-84-9746-892-3

El llibre està format per dues històries en una. La primera comença amb l'assassinat de l'autor d'una sèrie de novel·les de western. La segona història és la cerca del darrer llibre de l'assassinat. Alhora el llibre va intercalant el manuscrit perdut. Les dues s'enllacen bé i finalitzen de forma rodona, tancant tots els enigmes que ens havia deixat la novel·la.

És la primera novel·la de l'autor que llegeixo que no està protagonitzada pel Goiko. M'ha agradat molt. Abasolo escriu molt bé, té un estil fabulós, un humor que m'encanta i sap fer històries creïbles, amb personatges de vegades poc creïbles però alhora entranyables. A més a més, sempre trobes petits jocs literaris, amb autors que conec (Arretxe) o com en aquesta per fer un homenatge a grans escriptors de la novel·la de butxaca (Lou Carrigan, Silver Kane, Keith Luger). Recomanable.

També en parlen a:

dijous, 12 d’octubre de 2017

Te quiero porque me das de comer, del David Llorente



FITXA DEL LLIBRE
TÍTOL
AUTOR
EDITORIAL
ANY EDICIÓ
Novembre 2015 (2a ed)
DATA COMPRA
Agost 2017
FORMAT
Paper
PREU
12,95 €
GÈNERE
Negre
PÀGINES
319
ISBN
9-788416-328239


El llibre explica una història a trossos, la història d'un assassí en sèrie al llarg de molts anys, des del seu primer crim, quan era molt jove. Aquesta història està explicada per molts narradors, de forma no lineal, sinó simultània. A més a més hi ha tot un seguit de trames secundàries, que apareixen, s'allarguen més o menys, i desapareixen, tot de trames amb possibles assassins. Un doctor, professors, detectius, alumnes, porters,... tots tenen motius per assassinar. I el menjar durant la primera part. I els fets històrics, pel·lícules, llibres, que situen la història en el temps. I Carabanchel, sempre Carabanchel.

Després de llegir Madrid:Frontera, vaig saber que havia de llegir aquest llibre i durant el festival Cubelles Noir el vaig veure i el vaig comprar. Si Madrid:Frontera em va encantar, crec que aquest encara m'ha agradat més. La manera de narrar de l'autor el fa difícil de classificar, però s'ha de dir que la novel·la és ben negra i ben original, tant en la forma de narrar-la com en el que passa. Novel·la imprescindible.

També en parlen a:

dimarts, 3 d’octubre de 2017

OCTUBRE DEL 17

Perdoneu el manifest, però avui necessito vomitar una mica. Demà o demà passat seguim amb llibres o cinema...



Sóc català perquè vaig néixer a Barcelona fa 52 anys. Sóc espanyol perquè ho diuen el meu DNI i el meu passaport. Per cert, els tinc caducats des de fa uns dies, estic esperant uns certificats d'empadronament, i cada vegada tinc menys ganes de renovar-los.
No sóc gaire independentista, tot i que en ocasions, visceralment, tinc ganes de marxar d'Espanya. Cada vegada en més ocasions, durant més temps i amb més força.
No, no he votat mai a CiU, PDeCat, JxS i qualsevol altre partit que hagi tingut relació amb Pujol o Mas. Evidentment, tampoc he votat al PP ni a Cs. Mai.
En canvi ells si voten per ajudar-se. El PDeCat ha votat darrerament per ajudar a la majoria simple del PP en el Parlamento Español.
No, no vaig votar el passat 1-O. Penso que les coses haurien d'haver anat d'una altra manera. El Presidente Rajoy s'ha enrocat en el NO. El President Puigdemont s'ha enrocat en el es farà SI o SI.
La població catalana està prenent partit. Diria que hi ha un bloc independentista nombrós, un bloc espanyolista minoritari i un bloc que està al mig o al voltant que té motius molt diversos per veure les coses d'una altra manera.
Els nostres polítics ens van cridar a les urnes. El govern espanyol va enviar les tropes. L'1 d'octubre molta gent volia participar d'una festa democràtica. Uns quants volien impedir-la. I el que va començar amb el festival dels somriures va seguir amb la brutal repressió policial. Al voltant de 800 ferits per les càrregues de la policia nacional i la guardia civil (en minúscules perquè no es mereixen una altra cosa). Culpables? Molts. Polítics, jutges, comandaments policials i els que donen els cops.
Moments després, al dia següent, encara avui 3 d'octubre, hi ha qui nega els fets, qui diu que estan manipulats, que la policia i la guardia civil van actuar impecablement, amb proporcionalitat, de forma proporcionada. ÉS MENTIDA.



La brutalitat de les càrregues ha commocionat la premsa de mig món. Però a alguns mitjans, es menteix, es nega la veritat. Com diu José Luis Muñoz al seu bloc, "La verdad es siempre la primera víctima de la guerra. La mentira se expande como una lacra." I és que els polítics ens estan portant a la guerra. Uns portant forces d'ocupació i uns altres dient que faran SI o SI el que sigui convenient. Quin serà el proper pas? Algun mort als carrers? Els tancs a la Diagonal?
La comunitat internacional no ens està recolzant. Cap estat vol veure com s'independitza una part del seu territori, sobretot si és de les més riques. Per això ràpidament Rajoy ha rebut missatges de França i Alemanya, entre d'altres.
El meu estat és TRIST, PREOCUPAT, EMPRENYAT, CABREJAT.
I no em sento representat pels polítics.



RAJOY menteix.
MILLO i SORAYA. Cinisme increïble.
SÁNCHEZ es mostra tebi.
RIVERA vol més duresa. Més encara?
PUIGDEMONT està agafant un to messiànic molt perillós (no de Messi, sinó de Messies).
I d'altres que ara només pensen en el seu discurs i no es mouen ni una coma del que pensen. Si volem PAU, independents o no, cal NEGOCIAR. I això significa cedir, tothom cedeix en una negociació. No ha de ser una rendició, no ha de ser aniquilar un poble. Ha de ser trobar un punt on ningú guanya, ningú perd. La independència crec que s'aconseguirà en algun moment, però voler córrer tant ens pot portar per un camí perillós.
Què es pot fer? Per començar, deixar sol al PP, encara que crec que Rivera i Arrimadas no estan per això. Moció de censura i fer-lo fora. Nou president i a negociar. I Sr Puigdemont, el mateix, si no és capaç de negociar, pas al costat i potser amb un nou president, es podrà.
Per cert, a molta gent els van partir la cara i van rebre molts cops defensant escoles on havien d'anar a votar polítics que havien convocat el referèndum. M'hauria agradat veure'ls amb el poble del que tant presumeixen, un poble que val molt més que aquests polítics.
I per acabar, després de tot aquest rotllo, NO SÓC EQUIDISTANT, però no vull que se'm compti ni en un lloc ni en un altre. Crec que estic al meu. Defenso la democràcia, rebutjo totalment la violència, espero que la cosa no vagi a pitjor i avui estic de VAGA (per les càrregues brutals de policia i guardia civil del dia 1 d'octubre) o d'ATURADA com es diu ara...


PS: Com sempre, amb respecte tot es pot discutir. Insults i intoleràncies millor que no. Si no t'agrada el que llegeixes ets lliure de deixar de llegir, marxar, eliminar-me con amic,... El nombre d'"amics" en facebook està baixant a poc a poc. Als meus espais publico el que vull i sempre ho intento fer amb respecte...

dissabte, 30 de setembre de 2017

Y yo a ti más, de la Lisa Gardner



FITXA DEL LLIBRE
TÍTOL
AUTOR
EDITORIAL
SUMA, Col Tessa Leoni 1
ANY EDICIÓ
2017
DATA COMPRA
Agost 2017
FORMAT
Kindle
PREU
3,79 €
GÈNERE
Negre
PÀGINES
464
ISBN
9788491290797

En aquest primer cas de la Tessa Leoni, un fet traumàtic fa que la protagonista mati el seu marit. Tot condueix a que malgrat semblava ser un gran home, era un maltractador. Però, la filla de la Tessa ha desaparegut. Una policia, teòricament ben preparada, es mostra inestable i contradictòria. Els agents que han de portar la investigació, tenen alguns dubtes.

Una novel·la entretinguda, plena de girs, alguns una mica estranys. Es deixa llegir.